PROPOSTA DE CREACIÓ D'UN NOU ELEMENT
DINS EL BESTIARI FESTIU DE RIBES
“ EL MATXOVELL”
Sant Pere de Ribes (Garraf)
La proposta no és altra que la de treballar
per incorporar un nou element al bestiari festiu de Ribes. Amb voluntat
de possibilitar noves incorporacions a la festa i amb el criteri de no repetir
balls i donar més coherència als ja existents. Tot creant un bloc perfectament
definit d’entremesos populars dins el segui festiu:(DRAC, MATXOVELL, GEGANTS,
CABESSUTS).
La seva funció principal, doncs, és la
de complementar la resta de figures de la cercavila: drac, gegants, cabessuts,
no tant amb voluntat d'ampliar les colles existents, sinó la de poder
contribuir a fer de la festa un element de participació i de cohesió social, en
un Ribes on la tranformació social, urbanística en els darrers anys ha estat
important .
A partir d’aquesta voluntat hem anat vestint
el projecte: proposta de bèstia, de nom, de vestuari, de costos i maneres de
poder fer-lo realitat. I alhora explicant-lo a la resta de colles a fi de fer
de la complementarietat una complicitat que generi consens i aporti més a la
festa.
Repercussió, difusió i objectius del projecte.
Parlar de Festa Major, és parlar de cultural popular, és escriure de
tradició i d'innovació, és recuperar velles tradicions i actualitzar-les en el
context que ens toca viure. No podem parlar del passat sense contemplar el
nostre present quotidià
Una altra
vessant a considerar és el caràcter representatiu del poble, participant en les
cercaviles populars de la festa major de Ribes i allà on pugui anar. És per
aquest motiu que la figura tindrà el seu propi ball i música. I serà portadora
de l’escut municipal.
Raons històriques i actuals
En el nostre
cas no hi ha cap raó de recuperació, perquè mai va existir en el bestiari
ribetà aquest element, mulassa o semblant. Malgrat tot entenem que és un
element prou significatiu dins la cultura tradicional del país per a voler-lo
incloure dins el nostre bestiari local. I malgrat que té uns orígens com a
element de foc, pensem que el de disbauxa i gresca també present en ell són més
que suficients, tenint en compte que l’element de foc es troba de sobres
representat a les nostres festes populars pels Dracs i els Diables.
Una altra de les raons, per
nosaltres molt important, cal trobar-la en el fet històric. Ribes va fer, a les
darreres èpoques del segle passat, una transformació important i ràpida,
que en pocs anys passar de ser una comunitat rural i agrària a una
metropolitana i de serveis. És doncs important mantenir i crear elements de
cohesió social que ens ajudin a exemplificar el que hem estat i som. En aquest
Ribes tan diferent de fa ben poc, tant lligat al treball de la terra, el MATXO,
igual que el carro, es convertiren en indispensables per als treballs agrícoles
i de la vinya, fins que els anys seixanta començaren a ser substituïts pels
tractors.
L’evolució del nostre poble ha
estat prou significativa perquè la festa se’n pugui fer ressò. Per un costat,
el nou element de bestiari és representatiu de tot un Ribes rural, en el que el
treball de la vinya era molt important, que hem deixat enrere però que ens cal
saber i tenir present si volem entendre i donat sentit a aquest Ribes
mil•lenari. Que no neix com a barri de cap eixampla metropolità, malgrat el seu
actual caràcter. El món de la pagesia a Ribes ha estat sense cap mena de dubte un món
volgudament oblidat, poc estudiat i segurament amagat des del franquisme fins
avui encara, tot hi ser la principal base econòmica del poble fins ben entrada
la segona meitat del segle XX.
Les raons que ens porten a fer la
proposta de creació d’un nou element en el bestiari Ribetà segurament cal
buscar-les a mig camí entre la tradició i l’evolució normal de la festa. La
tradició es va construint dia a dia i la identitat de la festa s’assoleix
pouant del passat per anar cap al futur.
Les nostres festes, malgrat la
seva cristianització posterior, tenen molt veure amb els cicles de la natura.
La seva ubicació en el calendari i els llocs en què es manifesta té molt a
veure amb el cicle de la natura i el treball. Per tant ens ha sembla molt
oportú la proposta de creació d’aquest nou element en el nostre bestiari.
El Nom
Malgrat que el nom més comú dins
el bestiari català és el de mulassa, hem cregut convenient identificar el
nostre element com un matxo i no com una mulassa, malgrat les semblances. Per
les raons històriques abans descrites i perquè pensem està vinculat amb el
nostre imaginari col•lectiu més immediat lligat a la feina del camp i sobretot
de la vinya.
En funció d’aquesta voluntat de
donar el màxim de perfil local al nou entremès de la festa, pensem que un bon
nom és el de MATXOVELL DE RIBES. Aquest nom ha format part de la toponímia
local i el diferencia clarament del significat “actual” i pejoratiu que té el mot matxo o pugues tenir el de
matxo de Ribes. El nom proposat es vincula clarament a la bèstia de treball
i de càrrega i fins i tot li dóna una projecció en el temps.
I alhora retem homenatge a una
persona de gran significat ribetà, injustament assassinat per les tropes
feixistes després de la guerra civil, com era en Pere Bertran Milà,, militant
d’ERC i d’Unió de Rebassaires. Fundador de la Societat d'Agricultors i Obrers
de Ribes, regidor i alcalde de l'Ajuntament de Sant pere de Ribes, anomenat i
conegut com en Matxo Vell executat al Camp de la Botael 14 de maig de 1939.
Indumentària:
Guarniments o arreus al cap: CABESTRELL, COLLAR I REGNES
LLARGUES. Faldes de color verd oliva i domàs al llom de
color vermell, ribetejat o tacat de blau i blanc amb l’escut municipal a cada
costat
Característiques de la Bèstia
Nom: Matxovell de Ribes
Fesonomia: representa un matxo en les seves tasques de treball (llaurant)
materials. Fibra de vidre
música: el Matxovell de Ribes
autor: Grallers de Ribes
